(maig-octubre 2018)
Divertits siguin els teus somnis,
doncs dolça vull que sigui la teva realitat,
i vull fer-te-la jo;
aquí, però, quan cau la nit, per arribar al matí
cal fer descalç un trajecte ple de vidres.
No hi ha res més incert que les certituds,
tot i que les evidències ens acompanyin al parany dels sentiments;
maldestres mans
quan no puc tocar el teu cos,
malbaratats ulls
quan no puc veure't despullar-te ni el rostre seré i adormit,
i l'oïda, a les fosques,
dóna pas a cançons que em rebenten a dins;
no me'n penediré de res
perquè ho sento molt.
L'amor ens guia? Ens arrossega?
per vacances em destinaria als teus braços,
els dits farien ruta per la teva pell,
que s'endurien records a cabassos.
Si quan vaig en tren veig el bus, entre els cotxes, destacat,
quan vaig en bus veig el tren solcant descampats,
i tu sempre hi ets present, llavors és que et duc dins meu.
Eixordat pels teus sons,
enlluernat pel teu contorn,
les paraules es posen geloses,
s'han adonat de que, des que estem junts,
només m'apropo a elles quan no hi ets.
T'estimo, com t'he repetit una i mil vegades,
perquè prefereixo que em deixis per dir-t'ho massa
que per no dir-t'ho suficient.
