(febrer 2022 - abril 2023)
I si l'única diferència
amb un sonat
és que jo ho escric
i ell ho diu ben alt?
Que t'exploti el cor,
segur que no té perdó?
Ni matar al pare moribund
per a tenir sostre, llit i plat a la presó?
I si les intuicions i les epifanies
només són instants d'inseguretat?
Cap carícia,
cap llàgrima,
capaç de ser malaguanyada?
Puc seguir filant
amb una agulla de punta desgastada?
Enfonsa'm la mirada
una altra vegada,
i deixa una esquerda
per on em cruspeixi la merda.
Filosofia escrita sobre una vida
sense milions d'anys d'experiència;
filosofia, la fesomia de la terra,
entre les flors sobresurten colzes.
És un himne desafortunat
refiar la pròpia sort a una finestra trencada;
pets tendres, perllongats,
escorrent-se dels budells,
vull avorrir-me ja dels meus sentiments,
i tornar a les banalitats,
l'èxtasi de les foteses.
