(14 d'abril 2024)
No facis volar coloms,
els tinc a la vora, fent-me companyia;
és normal que t'agradi més relacionar-te amb animals,
és molt més gratificant;
fins i tot els grans films són com fortes abraçades,
o converses interessants,
la solitud només s'ha de desxifrar.
En aquesta habitació a les fosques
és on els meus ulls hi veuen més,
segueixo les teves empremtes a quatre potes,
ja no sé encapsular
l'accent de ser vulnerable,
això no és presentable,
això és un espectacle,
per a bé i per a mal.
Els coloms mullats semblen despentinats,
quan tremolo no estic sexi,
simplement, sóc horrorós:
hi poso els acudits
perquè no hi poso el cos.
Quan la separació és un dol
i el dol una execució,
et despertes cantant cançons a crits
en un vagó de metro que sempre està buit;
amagues la seva foto quan reps visites,
tot i que t'és igual aixecar sospites;
els plats de fruita,
les parpelles en repòs,
un memoràndum,
vius en un memoràndum.
