Germà únic
per sempre més.
Mostrando entradas con la etiqueta catala. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta catala. Mostrar todas las entradas
jueves, 11 de julio de 2013
viernes, 7 de septiembre de 2012
CAU
Rebutjat per Barcelona,
he caigut a Tarragona,
realment, no vaig prendre cap decisió,
necessitava sostre propi, beure i menjar.
Aquí visc el doble d'hores,
tinc problemes per a distreure'm com la gent corrent,
miro litoral amunt,
entono cançons amb la boca tancada,
però els records tornen amb el vent,
aquest cap, aquest caparró,
un dia el fotré a mar.
Quan ja no veig res al davant
torno al cau a trobar-me amb el matalàs,
i, cada nit, el mal de panxa,
o més a dalt.
M'expliquen que l'Àngel diu que la llum del sol li fa 'pupa',
no així la de la lluna,
el seu món parla una llengua pròpia que utilitza les paraules de la nostra,
tot i que el seu vocabulari encara són les sensacions,
burxa l'interior dels peluixos,
desmunta les peces dels camions,
pregunta fins i tot allò que no dubta,
però es que fa inventari del que coneix;
la Mina va més a la seva,
reflexiona a batzegades.
Els grans hauran d'aconsellar-los amb il·lusió,
respondre a per què desapareixen mons,
o es tornen lletges les coses rares de collons,
i sobretot, sobretot,
que no li preguntin pas al tiet.
he caigut a Tarragona,
realment, no vaig prendre cap decisió,
necessitava sostre propi, beure i menjar.
Aquí visc el doble d'hores,
tinc problemes per a distreure'm com la gent corrent,
miro litoral amunt,
entono cançons amb la boca tancada,
però els records tornen amb el vent,
aquest cap, aquest caparró,
un dia el fotré a mar.
Quan ja no veig res al davant
torno al cau a trobar-me amb el matalàs,
i, cada nit, el mal de panxa,
o més a dalt.
M'expliquen que l'Àngel diu que la llum del sol li fa 'pupa',
no així la de la lluna,
el seu món parla una llengua pròpia que utilitza les paraules de la nostra,
tot i que el seu vocabulari encara són les sensacions,
burxa l'interior dels peluixos,
desmunta les peces dels camions,
pregunta fins i tot allò que no dubta,
però es que fa inventari del que coneix;
la Mina va més a la seva,
reflexiona a batzegades.
Els grans hauran d'aconsellar-los amb il·lusió,
respondre a per què desapareixen mons,
o es tornen lletges les coses rares de collons,
i sobretot, sobretot,
que no li preguntin pas al tiet.
viernes, 31 de agosto de 2012
LA FELICITAT
És dissabte a la nit,
i estàs cansat,
però et ve molt de gust veure la pel·lícula,
i saps que després aniràs a casa.
Una persona et reconeix,
i no et fa mandra trobar-te-la,
la conversa no dura, però té sintonia,
i ell marxa a seure cinc fileres més endavant.
Tens els peus calents,
no et tiben els calçotets,
el cap està serè,
has trobat la bona posició a la butaca.
No tens ningú als costats,
el passatge que estàs llegint del llibre et dóna una idea sobre la qual escriure,
tens paper i bolígraf per a anotar-la,
el plegues, i no et fa pressió a la butxaca.
No tens ganes d'anar al lavabo,
no tens feina posposada esperan-te a casa,
a més, has fet net al pis just aquell matí,
te'n recordes d'un instant, venint cap al cinema,
encara somrius amb els acudits innocents dels nens.
A fora, no fa fred com per a portar bufanda,
tindràs marge suficient per a agafar el metro,
no tens congestió nasal.
S'enfosqueix la sala,
tothom calla,
recordes que no tens plans per a l'endemà
després de tantes setmanes,
i just, just en aquell moment
la felicitat.
i estàs cansat,
però et ve molt de gust veure la pel·lícula,
i saps que després aniràs a casa.
Una persona et reconeix,
i no et fa mandra trobar-te-la,
la conversa no dura, però té sintonia,
i ell marxa a seure cinc fileres més endavant.
Tens els peus calents,
no et tiben els calçotets,
el cap està serè,
has trobat la bona posició a la butaca.
No tens ningú als costats,
el passatge que estàs llegint del llibre et dóna una idea sobre la qual escriure,
tens paper i bolígraf per a anotar-la,
el plegues, i no et fa pressió a la butxaca.
No tens ganes d'anar al lavabo,
no tens feina posposada esperan-te a casa,
a més, has fet net al pis just aquell matí,
te'n recordes d'un instant, venint cap al cinema,
encara somrius amb els acudits innocents dels nens.
A fora, no fa fred com per a portar bufanda,
tindràs marge suficient per a agafar el metro,
no tens congestió nasal.
S'enfosqueix la sala,
tothom calla,
recordes que no tens plans per a l'endemà
després de tantes setmanes,
i just, just en aquell moment
la felicitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)