MASSA TENDRE PER A LES DATE APPS

(maig-juny 2022)

Està ballant
i/o vestint samarretes que li van com un guant;
i jo observant,
sóc un infant davant adults escandalosos.

Surto a cremar la nit,
però el foc intern
em consumeix durant,
i torno a casa fumejant dins un metro dislocat;
criatures adormides als cotxets,
dues joves amb el mòbil mutuament a tocar de l'orella de l'altra,
espectacles carnals de cap a peus,
i jo observant,
mentre li dono voltes fins al mareig:
tant de bo haguessis pensat en altres
en comptes de deixar de pensar en mi.

Segueixo solter,
deu ser
que tothom és del teu parer.

De quant en quant,
de forma breu i inconstant
sento l'esperança de que em tornis a estimar,
però no hi ha cap esperança,
no tinc cap possibilitat,
no tinc res a fer
contra el plaer.

Aquest estiu és per a murmurar cançons tristes,
ser trepitjat per borratxos a les festes majors,
jeure mort i a estones zombificar,
em diguin que el que necessito es fotre un clau,
i jo el clau el vulgui al taüt.

LA RESSACA D'UN AMOR

(maig-juny 2022)

A la primavera tot neix,
s'accelera el que es podreix,
s'aguditzen els sentits:
jo ho sento,
tu ho sents,
i són sentirs tant diferents...

Ho pensem i és una cosa,
en realitat, és una coça.
Vaig llepar-me el cor,
vaig poder llepar el d'algú altre,
i era el tacte el gran tresor
més que no pas la substància;
per absència de tendresa i de dolçor,
¿deu fer sempre aquesta fortor
la ressaca d'un amor?

Ulls coberts de ciment
ara són vuit-mils amb desprendiments;
m'hi poso bé,
compto amb portar a collibé aquest sentiment
per a conviure-hi.

Encara dormo a un costat del llit
per a no atiar l'esperit proteïforme dels records,
serenitat,
és el millor per a tothom,
i un benefici afilat:
tinc més temps per a escriure,
però també més necessitat.

Aniré sumant textos, o com a mínim notes,
les tenebres mai et tanquen les portes
si els hi escrius cartes d'amor en llengües quasi mortes.