(gener 2019 - juliol 2020)
No és fàcil distingir
un ésser de llum d'un ésser de foc;
tampoc el presagi quotidià
de ser davant teu
i d'esquenes al que vindrà;
potser sí que dic que mai hi vaig creure
quan dic que mai ho vaig veure clar.
Des de la meva permanent infelicitat,
la teva felicitat m'ha estat molt bé;
vaig canviar les prioritats,
vaig parlar amb propietat,
un home que es troba a si mateix
allà on no esperava ser,
jo ja no et faré bé,
amor, vés a casa.
Amor, vés a casa,
jo ja no et faré bé;
la nostra presó té les portes obertes,
però duc el pes de les cadenes;
encara que embruti a mans plenes
llisco entre els dits,
i no deixaré taca a terra,
m'evapora l'oblit.
Dins el buit de la mà estesa
no és literal ni metafòrica la tendresa;
et vull fer plorar,
i després em trenca el cor veure't plorar.
El temps sempre troba un relat
perquè sempre queden els fets:
menys floretes que retrets.
