(març-desembre 2023)
Fa estona que sóc al tren,
ja estic quasi plorant,
espera'm;
seuen a totes bandes,
amb les cames arronsades,
un líquid ballant pel mig,
fins i tot la mort ha de menjar.
No em cuso la ferida
sense purgar el verí intrínsec;
amb el temps, quan hi penso,
segueix fent mal,
però hi penso molt menys;
et vas deixar el meu cor oblidat a la gespa,
vaig provant a trobar-lo pels parcs,
i sempre que m'hi endinso es fa de nit.
Els bons records mai són dolorosos,
es la realitat que empitjora;
un cop mentalitzat,
és un mal sense punxes,
però la clarividència no consola.
Sóc un més dels que han hagut
de ser continent, i no contingut;
vull ser l'esclafit de riure
de la parella que s'estava xiuxiuejant;
el lòbul, un lòbul, que es troba amb un paladar;
degenerar, abans que ser pellofa.
Abans que escopir-te dards,
me'ls empasso i m'esvaeixo;
ni xisclo ni t'escridasso,
m'esglaio perquè m'enfonso.
