(maig 2025 - agost 2026)
El pidolaire assegut al banc davant el Bonpreu,
dia a dia, xerra i xerra
amb ningú o amb Déu,
però avui, alhora, subjecta la corretja d'un gos
que de ben segur no és seu;
ara ja és clar:
no és un home, és un fanal.
Un paquet de preservatius caducats dins del calaix,
una alarma s'incorpora, armoniosa, al "One more dub" dels Clash,
els records més preuats
són anècdotes bizarres per a qui els va compartir;
la intensa passió d'avui,
l'ordre d'allunyament de demà;
l'estòmac de la bèstia
està ple de bones intencions.
Un pare jove patint pel seu fill amb tricicle
mentre una mare de tres se'l mira com pensant: "primerenc",
un matrimoni destrossant la seva còmoda a la cantonada dels trastos vells
per a que ningú en tregui profit;
timbals de guerra al cel de Barcelona,
una dotzena d'homes als Jardins de Rubió i Lluch,
recollint i empaquetant,
en absolut silenci,
un món abjecte i taciturn
mentre els fills no devorin Saturn.
La tristesa mai viurà sola,
la tristesa no claudica,
però la realitat és més tossuda:
demà serà un altre dia,
això és lo únic que perdura.
