(maig-juny 2022)
Està ballant
i/o vestint samarretes que li van com un guant;
i jo observant,
sóc un infant davant adults escandalosos.
Surto a cremar la nit,
però el foc intern
em consumeix durant,
i torno a casa fumejant dins un metro dislocat;
criatures adormides als cotxets,
dues joves amb el mòbil mutuament a tocar de l'orella de l'altra,
espectacles carnals de cap a peus,
i jo observant,
mentre li dono voltes fins al mareig:
tant de bo haguessis pensat en altres
en comptes de deixar de pensar en mi.
Segueixo solter,
deu ser
que tothom és del teu parer.
De quant en quant,
de forma breu i inconstant
sento l'esperança de que em tornis a estimar,
però no hi ha cap esperança,
no tinc cap possibilitat,
no tinc res a fer
contra el plaer.
Aquest estiu és per a murmurar cançons tristes,
ser trepitjat per borratxos a les festes majors,
jeure mort i a estones zombificar,
em diguin que el que necessito es fotre un clau,
i jo el clau el vulgui al taüt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario