CAU

Rebutjat per Barcelona,
he caigut a Tarragona,
realment, no vaig prendre cap decisió,
necessitava sostre propi, beure i menjar.

Aquí visc el doble d'hores,
tinc problemes per a distreure'm com la gent corrent,
miro litoral amunt,
entono cançons amb la boca tancada,
però els records tornen amb el vent,
aquest cap, aquest caparró,
un dia el fotré a mar.

Quan ja no veig res al davant
torno al cau a trobar-me amb el matalàs,
i, cada nit, el mal de panxa,
o més a dalt.

M'expliquen que l'Àngel diu que la llum del sol li fa 'pupa',
no així la de la lluna,
el seu món parla una llengua pròpia que utilitza les paraules de la nostra,
tot i que el seu vocabulari encara són les sensacions,
burxa l'interior dels peluixos,
desmunta les peces dels camions,
pregunta fins i tot allò que no dubta,
però es que fa inventari del que coneix;

la Mina va més a la seva,
reflexiona a batzegades.

Els grans hauran d'aconsellar-los amb il·lusió,
respondre a per què desapareixen mons,
o es tornen lletges les coses rares de collons,
i sobretot, sobretot,
que no li preguntin pas al tiet.