PACIÈNCIA

(Agost 2022)

A La Ràpita, els restaurants,
s'entesten a punxar cançons horteres de desamor,
i t'enyoro menjant arrós i marisc
en comptes de crema de carbassó,
doncs dins el pit
no s'ha format cap buit,
hi ha el mateix múscul,
però desnutrit.

Paciència,
no vull una abraçada,
vull més paciència
fins que el temps curi els esclats
a canvi d'una existència distreta i apagada;

mai he entès la felicitat,
però amb tu aprenia alegria.

Tant és que escapi a La Ràpita
i canviï d'aires;
omplen pulmons intoxicats
i segueixen viciant-se.

Esmorzar amb cara de malson,
jubilats en calçotets als balcons,
espatlles que necessiten aftersun,
nens indignats amb els traïdors del civisme que travessen carrers amb el semàfor en vermell,]
gots de plàstic reutilitzables sobre els bancs
amb esquitxades de vòmit als voltants.

Un hotel amb parets de paper,
la del capçal del llit traspua plaer,
a mi m'està molt bé;

i la roba que em vas regalar i no em vull posar
per a no desgastar-la i haver-la de llençar.

TIRANT

(juliol - agost 2022)

Darrerament, agafo el metro els diumenges,
andanes i vagons estan plens de famílies
i jugo a endevinar quina d'elles, per estadística,
serà la del pare assassí de dona i fills, i suïcida fallit.

Travesso el Parc de la Unitat,
porto tot l'estiu passant-hi,
fa dos dies, les 22h, una iaia menjava un iogurt tot observant els infants;
avui, les 16h, i a la mateixa terrassa la mateixa àvia, arrepenjada, observant el parc deshabitat.]
Potser és pura casualitat,
potser és la persona amb més solitud del barri;
jo sóc del barri del costat,
i vaig tirant,
que el que cessa,
quan encara roman,
és un mentrestant.

M'assec a una cafeteria, potser t'escric,
o escric que aquell nen li diu a l'altre, ple de joia, que és el seu millor amic;
o que la vida és una suma de mals i bons records,
i els bons acostumen a fer mal perquè t'hi enrecordes quan els trobes a faltar;
o insisteixo amb la solitud,
si és colonitzadora d'organismes,
si és un llibre collonut;
i després, segur, t'escric.

I esbrinaré si vaig tirant,
si estic llençant,
què està passant
als abismes de la serenitat.

I aprendré l'art perdut que rau
a l'hora de posar ossos i músculs
en un llit de claus.

AL MERCAT

(juliol-agost 2022)

Avui he anat al mercat,
i no sabia què comprar...
bé, no sabia quant comprar,
perquè la meva part mai va ser la meitat.

Un llucet minso,
dos grapats de festucs,
res d'embotit
i fruita que s'estovarà.

I quina fila,
no la tanda, sinó el meu posat,
i quan ho explico em compadeixen,
o s'esglaien: però què ha passat?

El pa que s'hi dona,
o la nova normalitat
al mercat.

Queda clar que em sobra carro,
torno a fer amb dues bosses;
a més, hi ha plaga de coloms,
són tant descarats que es planten a l'agafador
i no s'espanten ni fent petar els dits;
carregar pes? Tant és,
el llast és un altre.

Torno a casa i m'espera
una foto familiar,
una foto teva,
un parell de bolis
i la guia de la Filmoteca,
enganxo els punts de fidelitat, avui són dobles al ser dimecres,
i em concentro a empènyer fora de la meva ment
el plaer secret de que em sobrevisqueu.

49

(maig-juny 2022)

6 embarassos,
5 de prematurs, 1 de normal;

processos electorals diversos,
l'espera d'1 Mundial del que sigui;

4 estius,
4 tardors,
4 hiverns,
i 2 primaveres senceres i 2 a mitges, que en sumen 3;

platja i muntanya,
Catalunya i Espanya,
cap Sant Jordi com déu mana,
592 racions de crema vegetal casolana;

petons, petons i petons;

masses plors,
masses poques flors.

MASSA TENDRE PER A LES DATE APPS

(maig-juny 2022)

Està ballant
i/o vestint samarretes que li van com un guant;
i jo observant,
sóc un infant davant adults escandalosos.

Surto a cremar la nit,
però el foc intern
em consumeix durant,
i torno a casa fumejant dins un metro dislocat;
criatures adormides als cotxets,
dues joves amb el mòbil mutuament a tocar de l'orella de l'altra,
espectacles carnals de cap a peus,
i jo observant,
mentre li dono voltes fins al mareig:
tant de bo haguessis pensat en altres
en comptes de deixar de pensar en mi.

Segueixo solter,
deu ser
que tothom és del teu parer.

De quant en quant,
de forma breu i inconstant
sento l'esperança de que em tornis a estimar,
però no hi ha cap esperança,
no tinc cap possibilitat,
no tinc res a fer
contra el plaer.

Aquest estiu és per a murmurar cançons tristes,
ser trepitjat per borratxos a les festes majors,
jeure mort i a estones zombificar,
em diguin que el que necessito es fotre un clau,
i jo el clau el vulgui al taüt.

LA RESSACA D'UN AMOR

(maig-juny 2022)

A la primavera tot neix,
s'accelera el que es podreix,
s'aguditzen els sentits:
jo ho sento,
tu ho sents,
i són sentirs tant diferents...

Ho pensem i és una cosa,
en realitat, és una coça.
Vaig llepar-me el cor,
vaig poder llepar el d'algú altre,
i era el tacte el gran tresor
més que no pas la substància;
per absència de tendresa i de dolçor,
¿deu fer sempre aquesta fortor
la ressaca d'un amor?

Ulls coberts de ciment
ara són vuit-mils amb desprendiments;
m'hi poso bé,
compto amb portar a collibé aquest sentiment
per a conviure-hi.

Encara dormo a un costat del llit
per a no atiar l'esperit proteïforme dels records,
serenitat,
és el millor per a tothom,
i un benefici afilat:
tinc més temps per a escriure,
però també més necessitat.

Aniré sumant textos, o com a mínim notes,
les tenebres mai et tanquen les portes
si els hi escrius cartes d'amor en llengües quasi mortes.

SALVAR AL SOLDADO BELL

(abril 2018 - agosto 2021)

Me pregunto si algún día dejaré de escribirte,
me pregunto si algún texto logrará describirte.

En el fondo, ya sabía que duele igual el lamento por lo que no se hizo
que la nostalgia de lo que se ha hecho y no se volverá a repetir;
para ti, fue una experiencia más,
para mí, un boquete que sumar.

No sé si tengo la mente en blanco
o reproduzco en bucle el silencio posterior a tus últimas palabras;
te mostré lo que te ibas a perder,
viste lo que te ibas a ahorrar;
mis ofrendas son naturaleza muerta,
mis buenas maneras, rosas de arena,
un esqueleto relleno de piel,
tampoco nadie sufrió por él,
nadie corrió a salvar al soldado Bell.

Puedes ser frágil
y no ser débil;
ver más descanso bajo una almohada
que encima de ella;
envenenarte los sentidos
con un banquete malherido;
reconocerte en un libro abierto
y vacío de páginas.

No cura,
solo escuece
las más de las veces;
"eliminar para mí",
"eliminar para todos",
sobretodo para ti
si averiguo cómo.